Cerca en aquest bloc

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Conte de la tardor

El Llamp i el foc

1.- Un conte us explicaré també com jo sabré; fareu silenci i el sentireu... qui parlarà no el sentirà i no el sabrà.

2.- Una vegada hi havia un esquirol molt entremaliat, que era tan ràpid que li deien Llamp. Vivia en un bosc d’arbres encantats que sabien parlar i que eren molt amics dels animals.

3.- Un dia, el Llamp va veure de lluny una fumera molt estranya. Es va posar dret i es va enfilar a un arbre amb la cua ben dreta, per veure què passava.

4.- Quan va ser a dalt de la branca més alta, el Llamp es va adonar que en un racó del bosc hi havia foc. Com que feia molt de vent, l’incendi cada vegada es feia més gros.

5.- El Llamp va córrer cap als bosc encantat a parlar amb els arbres que atemorits no sabien què fer.

6.- Quan els arbres van veure l’esquirol li van demanar ajuda. Però abans que acabessin de parlar, el Llamp ja havia marxat. Van quedar molt estranyats perquè no sabien que l’esquirol havia anat a demanar al vent que s’aturés i així, quan arribarien les pluges, podrien apagar el foc més fàcilment.

7.- Tan bon punt el Llamp va trobar el vent, li va explicar el que passava, el vent va parar i va demanar ajuda a la pluja, que era bona amiga.

8.- Aleshores, la pluja va fer caure un bon xàfec sobre el bosc encantat. I el foc es va apagar en un tres i no res.

9.- Darrere un arbre hi ha un gat, aquest conte s’ha acabat. Us ha agradat?

Adaptació del conte Foc al bosc, de l'editorial Cruïlla

1 comentari:

  1. diu en Lluc que li ha agradat molt,i que li ha agradat molt el nom de l'esquirol, llamp, pq era molt ràpit

    ResponElimina

Recordes?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...